Els núvols persistents, el fort vent i el plovisqueig intermitent no van ser capaços de frenar la festivitat més esperada de la primavera. Sant Jordi va arribar per quedar-se al centre en un dia ple d’il·lusions. A primera hora del matí, les roses ja lluïen a tots els racons dels menjadors, les sales d’estar i les habitacions.
Els residents esperaven, impacients, les visites dels seus familiars que no van fer-se esperar. Al llarg del dia, el centre es va convertir en una anada i tornada de trobades, xerrades, passejos, roses d’aquí cap allà, i molts somriures. La cirereta al pastís la va posar el pastís de Sant Jordi que van poder gaudir durant el dinar i que va endolcir, encara més, el dia.
Una festivitat d’allò més esperada després de dos anys de pandèmia i restriccions. El dia per excel·lència del llibre i les roses va recuperar la normalitat tan desitjada per tothom i, malgrat la tempesta tardana, al final va sortir el sol.
